Si ahir us parlavem de les xemeneies, com a elements arquitectònics que s'han incorporat al paisatge actual de la nostra ciutat, quedant com a resta única de la fàbrica a la qual pertanyien, avui és el torn dels Vapors, aquestes antigues fàbriques tèxtils que
funcionaven amb la màquina de vapor i que necessitaven d'una xemeneia per avacuar aquest vapor. Alguns d'aquests edificis s'han
reconvertit i els trobem com a espais adaptats a noves necessitats socials.
El passat dels Vapors
Al segle XIX les màquines de vapor van constituir tota
una revolució en l'era industrial, molt particularment a Sabadell,
transformant les fàbriques tèxtils i conseqüentment la seva producció.
D’aquesta manera, la ciutat va passar de ser d'una vila artesana i menestral,
que basava la seva economia en l'agricultura i en la manufactura tradicional de
la llana, a ser un dels principals centres industrials del país.
El vapor constava de la
sala de les màquines i les quadres disposades en forma d'U o de pinta al
voltant d'un pati que permetia l’accés a les diverses dependències fabrils i la
càrrega i descàrrega de les mercaderies. Les quadres eren de construcció
senzilla i amb grans finestrals per maximitzar l'entrada de llum solar. A
l'interior hi havia les màquines disposades una al costat de l'altra per
aprofitar al màxim l'espai. Aquestes estaven connectades a un sistema de
corretges i politges mogudes per l'energia del vapor que produïa la màquina
(anomenada popularment com "la burra"). En molts casos convivien
en el mateix vapor diverses petites empreses que llogaven l'espai i pagaven
l'energia que utilitzaven.
La primera màquina de
vapor que es va instal·lar va ser al 1838 a la casa - fàbrica Magí Planas del
carrer de Sant Quirze, provocant un gran impacte al veïnat doncs creixien les
preocupacions per les explosions i la por a perdre la feina.
Però els vapors van
tenir un efecte totalment contrari. Es va necessitar més mà d'obra i durant
dècades es va experimentar una contínua arribada de gent que deixava el camp
per incorporar-se a les fàbriques. Els primers immigrants venien, majorment, de
la Catalunya interior, d'Aragó i de València.
El primer gran vapor,
anomenat Vapor Pissit, es va construir al carrer d'Alemanya el 1843. Ja la
indústria del cotó coexistia amb la de la llana, però als volts de 1860
Sabadell es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat espanyol,
rebent el nom popular de la Manchester catalana. L'augment de fàbriques i
xemeneies va ser constant durant el segle XIX fins arribar a haver-n'hi un
centenar de totes les mides.
Llistat de
Vapors
A continuació teniu una
relació dels diferents vapors que es conserven a la nostra ciutat i que podeu anar a fotografiar.
- Vapor
Baciana
- Vapor Badia
- Vapor Buxó
- Vapor d'en Bulbena
- Vapor
Buxeda Vell
- Vapor de Ca
la Daniela
- Vapor de
Cal Lau
- Vapor de
Cal Marcet
- Vapor de
Cal Rovira
- Vapor de
Cal Sec
- Vapor de
Can Cuadras
- Vapor
Codina
- Vapor de
Duran i Sors
- Vapor de
Durant i Canyameres
- Vapor de Ca
l'Escapçat
- Vapor de Ca
l'Estruch
- Vapor de
Francesc Bas
- Vapor Gran
del Cotó
- Vapor de Gusí
i Balsach
- Vapor d'en
Folguera
- Vapor d'en
Formosa
- Vapor
Freixa
- Vapor de
l'Infern
- Vapor de
Joan Soler
- Vapor
Llonch
- Vapor d'en
Magí Planes
- Vapor de
Cal Morral
- Vapor Nois
Buixons
- Vapor de la
O
- Vapor de
Cal Palà
- Vapor de
Pere Casanovas
- Vapor
Pissit
- Vapor Sampere
- Vapor
Turull
- Vapor d'en
Valentí Cases
- Fàbrica de
Josep Badia i Juncà
